Un barril de sabó moll

El vell Cristòfol explica una història que comença al port de Mequinensa. Al poble no es fabricava sabó moll, així que els navegants eren els que el portaven allà. 
Un dia que el vaixell lligava amarres al port, en Pere Camps, el patró, ordena al Florenci, un dels peons, que carregui amb un barril de sabó moll fins a la botiga de l'Adelaida. El peó, com no s'atreveix a dir-li que no, accepta.

En Florenci va fent rodolar el barril carrer amunt mentre la gent que el veu es burla d'ell. Al cap d'una estona comença a ploure i el barril que portava en Florenci rellisca carrer avall fins a esclafar-se contra el cafè de l'Alexandre. La gent del poble suposa que no va ser intencionat, sinó que el barril se li va esmunyir de les mans, però el que realment passà fou que el peó, en veure a en Pere Camps caminant per aquell carrer, va deixar anar el barril amb la intenció d'empentar al seu patró.

Vocabulari del capítol:

• Estalzí: Sutge. Substància negra que prové de la combustió incompleta de les matèries orgàniques i es diposita en les xemeneies i els tubs que condueixen el fum.
• Llaüts: Embarcació de poc tonatge
• Escarnis: Burles.
• Batussa: acte de barallar-se a cops
• Ufanós: que presumeix d'ell mateix o d'alguna cosa.
• Caloi: persona desvalguda, indefensa.
• Catxamones: cop a la galta.
• Xollar: Tallar arran els cabells
• Albardar: enganyar
• Foragitada: expulsada

La Plaga de la Ribera

La història tracta d’en Jeroni que escriu una carta al director de la presó de Lleida on li explica, que, feia temps volien enderrocar la Casa de la Vila per construir-hi una de nova, i a causa de això, com no tenien un lloc on guardar tots els mobles i trastos van decidir repartir-se’ls fins a estrenar la nova Casa de la Vila. Li explica que a ell li va tocar acollir a un pres, en Valerià juntament amb altres pertinences. A continuació parla sobre la història d’en Valerià de com ell des de petit volia ser un delinqüent de categoria i no ho aconseguia. Finalment, després de tota l’explicació, en Jeroni proposa al director que acolli en Valerià perquè pugui aprendre l’ofici de delinqüent.

Vocabulari del capítol

• Espill: Mirall
• Dropos: Dròpols, no gaire llestos
• Bresca: Estructura de cera de rusc, constituïda per les abelles, composta per cel·les hexagonals.
• Ban: Disposició de caràcter general en forma d’ordre.

Absoltes i sepeli de Nicolau Vilaplana

En Nicolau, un veí del poble de Mequinensa, mor el mateix dia en el qual l'equip de futbol local juga un partit molt esperat pels ciutadans del poble. Per aquest motiu, la meitat dels veïns de Mequinensa no poden anar al partit, ja que han d'estar presents a l'enterrament. Quan el partit comença, els presents al funeral estan més interessats pel que succeeix al partit que per l'enterrament, ja que des de l'església es poden escoltar els crits. Finalment, quan porten el taüt cap al cementiri, el fill del Nicolau atura l'enterrament en passar pel camp de futbol per tal que tots puguin veure el partit. En acabar, els aficionats i l'equip local acompanyen al mort fins al cementiri.

Vocabulari del capítol:

• Absolta: Responsori que es diu per als difunts.
• Sepeli: Acció d'inhumar un cadàver, especialment amb la cerimònia adient.
• Escanya-rals: Persona molt avariciosa.
• Espatotxí: Persona de molta vivor, de molt enginy.
• Eixir: Sortir.
• Maçolada: Cop amb una maça gruixuda.
• Ferams: Tota mena d'animals silvestres.
• Ascles: Crits.
• Bandarra: Persona sense cap mena d'escrúpols; brètol.

Paraules des d’un oliver

Aquesta història està presentada en forma de monòleg d’un home que decideix agafar-li les olives a un amic seu, l’Isidre, perquè no se li fessin malbé, ja que l’Isidre no tenia temps de collir-les.
L’amic va dir a la Basilissa, la seva dona, que li digués a l’Isidre que ell li colliria les olives però la Basilissa va oblidar-se de donar l’encàrrec, llavors quan l’Isidre es troba al seu amic fent el treball es pensa que l’està robant. El seu amic intenta explicar-li la situació però l’Isidre no li creu i li dóna amb el bastó.

Vocabulari del capítol

• Aixada: Eina per cavar al camp; amb una planxa de ferro a un dels extrems del pal
• Bancalets: Trossos petits de terra plana conreada
• Borrasses: La part mes basta de l’estopa que deixem sense netejar

Informe provisional sobre la correguda d'Elies.

Aquesta història parla de l'Elies Santpau, el qual va sortir corrents de casa seva amb molta velocitat. Aquest fet va deixar als veïns de Mequinensa amb curiositat i confusió. La gent que el va veure va donant detalls i així se sap que va anar fins al cafè Silveri, d'on surten els autocars de línia que van cap a Lleida. Finalment, es descobreix que l'Elies va córrer tan ràpid perquè volia arribar a temps per parlar amb l'ordinari de Lleida. A ell li explicà que ja no feia falta que li portés els medicaments que anteriorment havia demanat per a la seva dona malalta, la Joana, ja que aquell dia el doctor els havia dit que ja no es podia fer res i que ella no passaria del migdia. Així, l'Elies, que era molt tacany, s'estalvia els diners de les medecines.

Vocabulari del capítol:

• Estrebada: Estirada brusca per a fer moure algú o alguna cosa envers si.
• Bufava el cerç o la garbinada: Bufava el vent de Garbí o el Mestral
• Desfici: Agitació deguda a un mal físic o moral que provoca intranquil·litat.
• Guipava: veure
• Acaçar: Perseguir insistentment.
• Verra: Contrabaix

Futbol de ribera

Aquest capítol narra la història d’un partit de futbol entre els forasters i l’equip local del poble, en el camp de futbol de la vila, que estava situat entre el riu Ebre i el Segre. L’àrbitre es va posar de banda dels forasters així que anaven guanyant als locals i el públic es començava a enfadar quan de sobte el riu Segre s’inflà de manera que, l’Ebre embassat per la fortíssima empenta del Segre, començà a inundar el camp de futbol i això va provocar que l’equip foraster s’agrupés en un lloc sec del terreny mentre que l’equip local no parava de marcar gols, provocant finalment que l’equip local guanyés el partit.

Vocabulari del capítol

• Ascla: Estella grossa de fusta
• Carbur: Llum portàtil
• Endergues: Conjunt de mobles
• Gaiata: Bastó que utilitzen els pastors
• Pontona: Petita embarcació de fons pla
• Regall: Forat amb pendent per on passa l'aigua
• Senalla: Cabàs d'espart o de palma
• Xombar: Estar-se dret i immòbil 

Senyora Mort, carta de Miquel Garrigues

En Miquel Garrigues, dels Garrigues del carrer Nou, està escrivint una carta a la mort. En Miquel és un home que treballava de barquer, però va perdre l'ofici per culpa del pont que es va construir a l'Ebre. Després que el pont es construí, va haver de resignar-se i treballar a les mines.
Un dia el senyor Honorat, l'apotecari del poble, demana a en Miquel que li doni l'opinió d'un quadre que havia pintat. Al quadre es veu una barca amb gent nua. L'apotecari explica a en Miquel que és la representació d'una història que deia que les animes dels difunts, per arribar a on viuen els morts, havien de travessar un riu amplíssim. Per aquesta història, en Garrigues escriu una carta a la mort on li demana que quan ell mori, voldria una plaça de barquer al mon dels morts.

Vocabulari del capítol:

• Galvana: Peresa.
• Cruïlles: Lloc on s’encreuen dos o més camins.
• Aligot: Persona alta i desmarxada.
• Arjau: Manuella per a fer girar el timó.
• Estimbar: Fer caure daltabaix d’un precipici.
• Quimeres: Creació imaginària de l’esperit que es pren com una realitat.